top of page
DEMÀ EN PARLEM

Sabem què volem o ens han ensenyat què volem? Ensenyat o adoctrinat, tan se val. Entre la tele, les revistes, pel·lícules, botigues, xarxes socials, festes ... Ens han dibuixat què hem de voler. Que si roba perquè estic out, un anell, collar o rellotge que em diferenciï, unes olleres de sol ben cools, unes ungles a la altura, unes sabates per quan vesteixi més dark, maquillatge pels diferents moods setmanals ...

 

Queda’t quieta mentalment. Què vols realment? És una pregunta tant oberta que; t’has quedat en blanc o has disparat segura el que vols? No cal que responguis. Perquè el que cal, és preguntar-te si cal voler. Si cal desitjar. Hem de tenir tantes vegades a la boca el “vull i vull i vull”? Creiem que tenint el que volem, serem més felices? O... wait a second. Potser seríem més felices si no volguéssim res?

 

Si ningú ens hagués ensenyat que t’has de marcar uns objectius per aconseguir el que vols, com seriem ara mateix? Potser seriem realment nosaltres. Sense anar darrere de res. Vivint l’ara més que mai. Sembla que vivim amb un peu al demà. Què faré, on aniré, què cuinaré, qui veuré, què compraré... Inclús viuríem més tranquil·les. Perquè escolta’m, demà ja veurem què farem. Ara, viu.

bottom of page